foto internet
A ningú passa per alt que estem vivint una època difícil on hem anat a parar per
una sèrie de circumstàncies errònies que hem viscut alegrement sense adonar-nos
de l’abisme on ens ficàvem i amb la incomprensible conducta dels nostres
dirigents. Ara es voldria solucionar els problemes però els que manen són
incapaços de sortir-se’n i no encerten el camí que dugui a reparar el mal
fet.
Es parla de si hi ha
evasors de capital que no els hi cau la Llei a sobre; de sous extraordinaris de
banquers, directius i polítics que es veu que els seus diners deuen tenir una
“devaluació especial” que no serveixin per atenuar la crisi creant llocs de
treball. En canvi, si que s’ha descobert que serveixen els diners dels que
cobren 400, 600 o 1000 € i que han de mantenir famílies amb diversos membres
perquè estan a l’atur. Com és possible que a aquests se’ls minvi la seva paga,
se’ls hi apuji l’IVA, el gas, la llum etc.?.
Mirant-t’ho
fredament, hem de concloure que els diners de la misèria són els que aixequen
Espanya. Em pregunto que dirien els grans pensadors de la humanitat: Jesucrist,
Gandhi, Marx....si contemplessin aquesta situació
