NADAL

QUE LES FESTES DE NADAL SIGUIN UN PUNT DE PARTIDA D’UNA MELLOR COMPRENSIÓ ENTRE ELS SERS HUMANS I APRENGUEM A RESPECTAR-NOS

I A ESTIMAR-NOS

CURSET DE CATALÀ

Es fa públic que el proper mes de gener s'iniciarà un curset per aprendre a escriure en català per aquells que sentin interès en fer-ho
INSCRIPCIONS I MATRÍCULA: Dies 14 i 15 de gener
LLOC:Pl. dels Enamorats de Cornellà
HORARI:Matí de 10 a 13h. i tarda de 5h a 2/4 de 9

NOU CURSET D'INTERNET

Reparats provisionalment els quatre ordinadors, hem pogut iniciar un nou curset en el que hi assisteixen les Sres.:

Carme Camós Aznar

MªAssumpció Llargués Sans

Aurora Leon Fernàndez

Teresa Sierra Montserrat

Han començat amb moltes ganes de fer-ho bé i estem segurs que per Nadal ja es podran enviar missatges de felicitació per Internet.

CONCURSO DE VACANCES

Què són les vacances?

Una realitat humana molt important. El descans laboral és tant seriós que està reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans.

Segon la seva própia arrell llatina "Vacuum"., vacances és un espai lliure, desocupat, que ens apropiem per realitzar el nostre projecte: viatjar a altres indrets o tant sols quedar-nos a casa, platja o montanya.

Per vacances les ciutats queden pràcticament buides, la qual cosa no diu que tothom faci vacances ni que tothom pugui anar de vacances.

Aquets dos conceptes són diferents però tots dos gratificants. Si fem vacances a casa ens visitaran els nostres amics, vindran els nostres fills i nèts, serem una gran familia. Si anem de vacances veurem indrets exòtics contra rellotge quasi les 24 hores del dia.

A la fi, haurem de fer vacances per descansar de les vacances

VACANCES

Vacances!. Vacances......encantadora paraula. Si l'haguessim de representar tal com transcórrer pel cervell, segurament que la pintariem voltada d'orles colorides i lluminoses. Paraula d'il·lusió, d'estímuls, de propòsits. De ganes de fer i moure's. Cada any s'espera amb delit durant temps i és causa d'establir converses que exposin els nostres projectes. Planejant-les, ja ens sentim feliços i parlant-ne, també. Trobar el lloc on podrem anar sembla que és el pricipi escencial de les vacances i quan més lluny es vagi, augmenta la seva importància.

Arriba el dia, i plens de joia, s'inicia la marxa. Fas molts Kms., moltes fotografies i compres; veus monuments i arquitectures noves, paisatges i, val a dir-ho, cada dia acabes rebentat però consideres que t'ho has passat bé.

A la tornada, estàs content de ser a casa, descansar i mirar de posar en ordre el garbuix que t'has endut de fora.Te n'adones que a casa descanses, fas relax, estàs fresquet i còmode amb els teus llibres i música i......fas vacances!

VIURE I DEIXAR D'EXISTIR

Quan venim a aquest món, no hem de fer cap esforç per viure: ens el fan els altres i ens ve tot donat. Poc a poc, hem d'anar adquirint certes destreses amb bona part d'il·lusió que, a la vegada, ens estimula a progressar. A l'Escola, s'hi comença a fer feina però s'hi juga molt i ens ho passem bé. Més endavant ens vindran més exigències per anar-nos preparant a dur la vida a les nostres espatlles, amb un treball remunerat que no sempre és el que voliem elegir. Potser que sigui dur físicament o que ens dugui problemes o disgustos o bé que ens vagi com l'anell al dit. Normalment el treball ens permet disfrutar de la vida que procurem passar-la lo millor possible. En la nostra plenitud, tenim família nova i procurem que els nostres fills comencin a viure com ho varem fer nosaltres.

Indefectiblement arriba un moment en que aquesta lluita va perdent la seva activitat i ens quedem amb el record del què hem hagut de fer per viure i potser hi ha qui pot considerar que ha fet un gran esforç. Però així que passa el temps.....anem fent menys i ni tant sols arribem a pensar, gairebé mai, que per deixar d'existir no ens cal fer res. No cal que ens hi esforcem perquè ve sol

FI DE CURSET D'INTERNET

El dia 19 de Juny acaba un altre curset d'Internet. Els que estan preparats per intercomunicar-se són: Mª Dolores Barrero Tamayo i Miguel Ibor Corniel. El començaren dos més però no l'han pogut acabar, l'un per malaltia i l'altre per accident. Esperem que es recuperin aviat i poguem tornar-los a tenir entre nosaltres
Que passin tots un bon estiu!

SETMANA SANTA. EVOLUCIÓ

En la meva infantesa,la Setmana Santa,era una setmana de recolliment i devoció. S'aturaven els festetjos i els actes públics i la gent anava a les Esglésies a pregar per la seva subsistència. Es vivia la precarietat d'una postguerra que causava gana i patiment i la gent demanava a Déu recolzament per la seva situació i amb la confiança de l'ajuda Divina, sortia de l'Església, més alleugerida.
Amb empentes i treballs, la gent se n'anà sortint i va procurar descobrir el benestar.
Ara no cal pregar ni confiar en el vell Déu. Al nostre país, la majoria de gent hi viu bé i procura millorar adquirint joies, cotxes. nous habitatges que donin satisfacció a la seva vanitat. Per aconseguir-ho només cal recórrer al déu Diners que es troba a les noves esglésies que són els Bancs. S'hi pot entrar i demanar el què necessites i fàcilment ho obtens amb el compromís de què treballis per a ells tota la vida. Si falles, se't queden tot el què posseïes i et deixen a la misèria. Passes a ser un esclau dels Bancs, adorant al deu Diners. però mentrestant, tú vius la vida, disfrutes, viatges, et drogues i et sembla que ets feliç.
Es veu que no es pot viure sense creure en res! Fotografies d'internet

CURSETS D'INTERNET

El passat divendres, dia 22, varen acabar el curset d'internet les següents internautes:
-Urbana Gil Rubio
-Maria López Luque
-Maria Martínez Velasco
-Juana Ortega Sànchez

Avui s'inicia un nou curset amb 4 més dels que estaven inscrits

CURS DE MATERIAL DE RECICLATGE

El dimecres, dia 5 de març començarà l'ensenyament de treballs manuals amb elements per ser reciclats: plàstics, botons, papers etc.
L'horari serà de 16 h a 19 h tots els dimecres i la durada serà de tres mesos (fins el mes de maig)

El curs està obert a tots els interessats dels diversos Casals. Qui desitgi més informació pot trucar al telèfon del Casal Riera: 93 3774741.

ACTIVITATS PERMANENTS DEL CASAL

GIMNÀSTICA
IOGA
TAICHÍ
TERRISSA
MODISTERIA
ARTESANIA
Els interessats poden informar-se al Telèfon del Casal

CARTA D'AMOR AL TREBALL

No saps prou com et trobo a faltar des que l'Empresa va anar malament i va ser absorbida per una multinacional. Ens varen deixar al carrer perquè a la nova Empresa, ja no hi feiem falta. Les màquines ens varen suplir. La meva vida, ha canviat del tot. M'aixecava als matins amb la il·lusió de començar el nou dia amb el treball que compartia amb els meus companys amb els què ens competiem a veure qui ho feia millor. Els elogis que ens arribaven, ens omplien de satisfacció i ens feien sentir útils. Quan que anyoro aquell "fins demà" que deiem a l'acomiadar-nos! Ara estic a l'atur. Em llevo sense perspectives d'un dia plaent. A casa, erem un família ben avinguda i feliç. Amb la meva esposa, compartiem els problemes diaris que hi ha a les cases i ens preocupava la bona marxa de l'educació dels fills. El sou de la meva dona, gairebé se'n va amb la hipoteca del pis de manera que amb la meva minsa paga, ens hem vist obligats a restringir moltes despeses que feiem sense adonar-nos i que ara ens entristeix no poder-les fer. Poc a poc, la bona harmonia es merma i apareixen discusions que solament l'amor i la bona voluntat amortigüen. Des que estic a l'atur, m'encarrego de portar la casa per alleugerir la feina de la meva esposa però que ella ho aprofita per mirar de fer hores extres on treballa per guanyar un sobresou que ens permeti anar tirant. No podem fer les sortides que feiem amb els fills. Ens hem de conformar amb el que veiem per televisió. El cotxe el tenim al carrer sense poder-lo fer anar. Però més dolorós que això, és quan els fills et demanen sabates o peces de vestir o llibres d'estudi. Que dur és haver-els-hi de negar. Penso en tu, feina, quan et tenia, i plora la meva ànima per haver-te hagut de deixar. Sempre t'he valorat però potser ara, reconec més el que vals. Et busco i no et trobo. Em surten feines que no sé fer, mal pagades i a cops tant lluny de casa que els viatges ja et costen la meitat del que guanyes. Tu saps que era un treballador qualificat i ara m'he de conformar a fer una feina que no és que no sigui honrosa però que realment no em va: no m'hi trobo fent-la. I de vegades, quan arriba la meva filla a casa, em diu: pare, no has netejat gaire bé avui! Oi que ho entens que et trobi a faltar?

LES ETAPES DE LA VIDA

Quan arribem a aquest món, se'ns anomena nadons i sense cap esforç, fem la felicitat dels nostres progenitors. Quan comencem a parlar, caminar, fer gracietes i disbarats, se'ns diu infants i quan comencem a anar a l'Escola, se'ns anomena escolars. Es una etapa llargueta en la què ens hem d'anar formant. Dins d'aquesta etapa, comencen a produir-se canvis en el nostre organisme que van fent patent el nostre sexe. Llavors som adolescents i d'aquí passem a ser joves amb una transició silenciosa sense que hi hagi cap dada específica que digui des d'aquí som joves i aquesta transició silenciosa que es dóna en totes les etapes com curs normal de la vida, l'admetem sense discussió i amb complaença. Quan al jove se li veu que sap comportar-se a la vida per obrir-se camí amb el seu esforç, considerem que ha arribat a l'edat adulta sense que al parlar d'edat vulguem dir cap xifra determinada d'anys. És l'etapa més llarga de la nostra vida i on ens podem mostrar més útils a la societat. També amb transició silenciosa i sense que es pugui parlar d'uns anys determinats, s'arriba a la vellesa i aquí, poc a poc, anem perdent activitat, ens alentim però podem seguir essent útils. Això sí, si raonem, ens adonem que no podem fer el mateix que quan erem joves. Hem deixat de ser-ne i som uns adults vells, encara que útils. Hi ha gent en aquesta etapa que li sap greu que se li digui vell i cerca noms enganyosos: tercera edat, gent gran, etc. Creuen que el ser vell és quan ets inútil. Diguem les coses pel seu nom. Som vells i hem tingut la sort d'arribar-hi. Després d'aquesta etapa, ja no en ve cap altra. Simplement som vells i empitjorem fins al final. ´