Seguidors

dimarts, 22 de gener del 2008

LES ETAPES DE LA VIDA









Quan arribem a aquest món, se'ns anomena nadons i sense cap esforç, fem la felicitat dels nostres progenitors. Quan comencem a parlar, caminar, fer gracietes i disbarats, se'ns diu infants i quan comencem a anar a l'Escola, se'ns anomena escolars. Es una etapa llargueta en la què ens hem d'anar formant. Dins d'aquesta etapa, comencen a produir-se canvis en el nostre organisme que van fent patent el nostre sexe. Llavors som adolescents i d'aquí passem a ser joves amb una transició silenciosa sense que hi hagi cap dada específica que digui des d'aquí som joves i aquesta transició silenciosa que es dóna en totes les etapes com curs normal de la vida, l'admetem sense discussió i amb complaença. Quan al jove se li veu que sap comportar-se a la vida per obrir-se camí amb el seu esforç, considerem que ha arribat a l'edat adulta sense que al parlar d'edat vulguem dir cap xifra determinada d'anys. És l'etapa més llarga de la nostra vida i on ens podem mostrar més útils a la societat.
També amb transició silenciosa i sense que es pugui parlar d'uns anys determinats, s'arriba a la vellesa i aquí, poc a poc, anem perdent activitat, ens alentim però podem seguir essent útils. Això sí, si raonem, ens adonem que no podem fer el mateix que quan erem joves. Hem deixat de ser-ne i som uns adults vells, encara que útils.
Hi ha gent en aquesta etapa que li sap greu que se li digui vell i cerca noms enganyosos: tercera edat, gent gran, etc. Creuen que el ser vell és quan ets inútil. Diguem les coses pel seu nom. Som vells i hem tingut la sort d'arribar-hi. Després d'aquesta etapa, ja no en ve cap altra. Simplement som vells i empitjorem fins al final.
´