Els consells que ens dóna la gent gran no sempre són ben acceptats. A en Manel, li costa anar a veure l'avi perquè diu que sempre li vol ordenar la vida. No fa gaire que el va anar a veure i com sempre l'avi li va fer preguntes: Ja estudies força?, saps administrar els diners que et donen a casa?. Com és que duus un altre rellotge si el que tenies era molt bo?
Avi -li diu en Manel- ja hi tornem a ser!. A mi m'agrada lluir i anar a la moda
- Però que no ho veus que no tindràs mai ni cinc? Has d'aprendre a estalviar per quan siguis gran que no saps en què et pots trobar.
- Però avi, de quan tú eres jove a ara, ha canviat molt la vida. Ara no ens cal pensar en la vellesa i ens estimem més viure al dia.
- Tú ves fent però ara com sempre poden passar moltes coses. Qui sap si no trobaràs feina i hauràs de dur una vida de privacions.
- Deixa'm fer que si arriba el moment ja m'espabilaré i lluitaré el que convingui. Són uns altres temps i no ens posarem mai d'acord.
Encara que sempre es discutissin, en Manel el tenia en molta estima per les bones estones que l'hi havia fet passar en la infantesa.
Però el temps passa i arribà el dia de la mort de l'avi i realment, el va trobar a faltar sobretot quan es trobava amb trifulgues que li duien a la memòria el seu record i pensava quins consells li donaria ell per resoldre-les. Alguna vegada va anar al cementiri per trobar en la solitud i el silenci les seves bones recomanacions.
