Ha arribat el dia. Et sents feliç a l'adonar-te que no cal llevar-te a l'hora que ho feies. Que no has de córrer per arribar a l'hora. Tens tot el dia per tu. Passejar per la teva ciutat i potser et costi reconèixer llocs que feia temps que no havies vist pels canvis que s'hi han fet.
Et vas adonant que ha passat molt de temps, que tot envelleix i s'ha de millorar. Te n'adones que tu també has envellit; no et sents fort com eres, et canses amb aquests passetjos que fas i a l'hora veus que el teu esquelet fa figa i es fa dolorós. Però et sents obligat a sortir de casa perquè notes que si no ho fas, poses nerviosa a la dona que està enfeinada amb la casa i la destorbes amb la teva presència. Notes que ella també es cansa i procures ajudar-la amb lo poc que saps de la casa o l'acompanyes a la compra perquè no hagi de portar la càrrega ella.
La vida fa el seu curs i et porta nets. Mentre són nadons, donen més feina a la teva dona que a tu. Tu te'ls mires i somrius. Si ploren, l'avises a ella per si cal canviar-los o peixar-los. Els que van a l'escola, potser siguis tu l'encarregat de dur-los i tornar-los. Quan estan malats i els tens a casa, els has d'entretenir, jugar amb ells i si n'hi ha més d'un, procurar que no es barallin. De vegades, no et faran cas i et sentiràs impotent i de bona gana els hi pegaries un clatellot. Tu mateix t'has d'anar recordant que et calmis els nervis. El descans que sents quan te'ls venen a buscar, compensa el malestar del dia i t'invita a recordar que et senties bé essent més jove, encara que haguessis de treballar Això que passa a l'home, de manera similar passa a la dona però una mica pitjor perquè elles només es jubilen de la feina "de fora de casa".
En conec una que es jubila el proper 20 de Juny i es podrà dedicar als nets....... Ja s'ho trobarà!
