9 de novembre de 2014
Catalunya ha estat de festa. La gent ha sortit al carrer per assistir a unes votacions pel seu poble amb cares alegres i il·lusionades. Dins dels col·legis electorals, ha estat emotiu veure com gent amb mobilitat reduïda, s'apropaven a les urnes (alguns amb cadira de rodes) per dipositar el seu vot mentre els sortia una llàgrima; pares que donaven als seus fills la papereta perquè fossin ells els que la dipositessin a l'urna; fotografies a dojo per tenir un bon record d'aquest "moment històric". Tothom es saludava amb cares alegres i feia els seus pertinents comentaris.
Després arriba l'hora del recompte i cada mesa comunica amb eufòria els seus resultats i s'estarà pendent dels resultats que comuniquin els medis oficials i.... ve el moment de valorar-los.
A Cornellà, amb una població actual d'uns 60000 habitants, hi han hagut uns 15000 vots, de manera que ha votat una quarta part de la població. Les altres 3/4 parts de persones, cal pensar que en la situació que viuen, s'hi troben bé.
Als altres pobles també ha anat si fa o no fa, de manera que ens adonem de que en unes votacions que no es tracta simplement que surtin esquerres o dretes sino que un poble pugui aconseguir la seva llibertat per tenir un govern propi i autoadministrar-se, ni la meitat de la població hi està interessada. Pot seguir endavant un poble així? Potser ens cal que l'Estat Castellà ens ofegui més.
