CARTA D'AMOR AL TREBALL

No saps prou com et trobo a faltar des que l'Empresa va anar malament i va ser absorbida per una multinacional. Ens varen deixar al carrer perquè a la nova Empresa, ja no hi feiem falta. Les màquines ens varen suplir. La meva vida, ha canviat del tot. M'aixecava als matins amb la il·lusió de començar el nou dia amb el treball que compartia amb els meus companys amb els què ens competiem a veure qui ho feia millor. Els elogis que ens arribaven, ens omplien de satisfacció i ens feien sentir útils. Quan que anyoro aquell "fins demà" que deiem a l'acomiadar-nos! Ara estic a l'atur. Em llevo sense perspectives d'un dia plaent. A casa, erem un família ben avinguda i feliç. Amb la meva esposa, compartiem els problemes diaris que hi ha a les cases i ens preocupava la bona marxa de l'educació dels fills. El sou de la meva dona, gairebé se'n va amb la hipoteca del pis de manera que amb la meva minsa paga, ens hem vist obligats a restringir moltes despeses que feiem sense adonar-nos i que ara ens entristeix no poder-les fer. Poc a poc, la bona harmonia es merma i apareixen discusions que solament l'amor i la bona voluntat amortigüen. Des que estic a l'atur, m'encarrego de portar la casa per alleugerir la feina de la meva esposa però que ella ho aprofita per mirar de fer hores extres on treballa per guanyar un sobresou que ens permeti anar tirant. No podem fer les sortides que feiem amb els fills. Ens hem de conformar amb el que veiem per televisió. El cotxe el tenim al carrer sense poder-lo fer anar. Però més dolorós que això, és quan els fills et demanen sabates o peces de vestir o llibres d'estudi. Que dur és haver-els-hi de negar. Penso en tu, feina, quan et tenia, i plora la meva ànima per haver-te hagut de deixar. Sempre t'he valorat però potser ara, reconec més el que vals. Et busco i no et trobo. Em surten feines que no sé fer, mal pagades i a cops tant lluny de casa que els viatges ja et costen la meitat del que guanyes. Tu saps que era un treballador qualificat i ara m'he de conformar a fer una feina que no és que no sigui honrosa però que realment no em va: no m'hi trobo fent-la. I de vegades, quan arriba la meva filla a casa, em diu: pare, no has netejat gaire bé avui! Oi que ho entens que et trobi a faltar?