Llàstima que llavors ja era massa tard. Quan va arribar l'hora de dinar i la seva mare li digué que ja podia parar la taula, la Jordina se'n recordà que el amics que havien de tenir a dinar havien telefonat excusant-se perquè el marit s'havia esllomat i no es podia moure. La trucada la va rebre quan la mare era a la compra i mentre ella s'ho estava passant bé amb uns amics. S'ho passava tant bé amb aquella colla que a la Jordina se li passà per alt comunicar-ho a la seva mare quan arribà carregada amb el menjar i es posà a la cuina per preparar-lo.
Mentre parava la taula, se n'adonà que si no hagués tingut aquell oblit, la pobra dona s'hagués estalviat de coure tan menjar i que ara tindrien feina a anar-lo consumint. No sabia com començar a dir-li però al final ho va haver de fer, causant-li un bon enuig.
La mare la va renyar, a la noia li va saber greu i acabaren disgustades. Però, com sempre, els disgustos es van esfumant, afortunadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada